Molts edificis i habitatges presenten barreres arquitectòniques que dificulten la mobilitat i l’autonomia de persones grans, amb diversitat funcional o amb mobilitat reduïda. Com arquitecte considero que adaptar els espais no només és una qüestió de normativa, sinó també de dignitat, confort i qualitat de vida.
Per aquest motiu, t’explico en aquest article quines són les barreres arquitectòniques més habituals que es poden trobar en edificis, habitatges i espais públics, i com es poden eliminar o minimitzar amb solucions pràctiques i assequibles.
Què són les barreres arquitectòniques?
Les barreres arquitectòniques són obstacles físics o de disseny que impedeixen o dificulten el pas, l’accés o l’ús d’un espai. Poden aparèixer tant en edificis antics com en construccions recents, si no s’ha tingut en compte la accessibilitat universal des del projecte.
La seva eliminació és clau per garantir que tothom pugui desplaçar-se, utilitzar serveis i viure amb autonomia. I sovint, amb petites millores, és possible aconseguir grans resultats.
Exemples habituals de barreres arquitectòniques
- Escales sense alternatives: graons a l’entrada d’edificis o entre estances que impedeixen el pas de persones amb cadira de rodes o caminadors.
- Rampes massa inclinades o sense passamans, que dificulten la seguretat i l’estabilitat.
- Portes estretes (menys de 80 cm lliures) que impedeixen el pas de cadires de rodes o cotxets.
- Passadissos o zones de pas estretes, especialment en edificis antics.
- Ascensors petits o inexistents en comunitats de veïns sense alternativa d’accés vertical.
- Banys no adaptats: falta d’espai per maniobrar, absència de barres de suport o alçada incorrecta dels sanitaris.
- Interruptors, endolls o tiradors massa alts per a persones en cadira de rodes.
- Paviments irregulars o relliscosos que dificulten el desplaçament segur.
- Il·luminació insuficient en escales o recorreguts principals.
Solucions pràctiques per eliminar o reduir barreres arquitectòniques
- Instal·lar rampes amb pendent inferior al 10% i passamans a banda i banda.
- Afegir plataformes elevadores o ascensors en comunitats o habitatges unifamiliars.
- Ampliar portes i passadissos fins als 80-90 cm lliures per garantir el pas còmode.
- Adaptar banys amb dutxes planes, barres de suport i espai de gir de 1,5 m de diàmetre.
- Substituir esglaons interiors per rampes suaus o paviments continus.
- Col·locar interruptors i endolls entre 80 i 120 cm d’alçada.
- Millorar la il·luminació i el contrast visual en escales, portes i zones de canvi de nivell.
- Utilitzar materials antilliscants tant en exteriors com interiors.
- Automatitzar portes o incorporar sistemes de control remot per facilitar l’accés.
Accessibilitat a edificis públics i comunitats de veïns
Segons la legislació vigent, totes les comunitats de propietaris han de garantir l’accessibilitat als espais comuns, especialment si hi viu una persona amb discapacitat o major de 70 anys. Això inclou l’accés des del carrer fins al portal i als habitatges.
Quan no és viable tècnicament o econòmicament fer l’obra completa, es poden aplicar solucions alternatives com plataformes verticals o rampes modulars, sempre amb informe tècnic justificatiu.
Ajuts i subvencions per eliminar barreres arquitectòniques
A Catalunya existeixen ajuts públics per a l’eliminació de barreres arquitectòniques, tant en habitatges privats com en edificis comunitaris. Aquests programes cobreixen parcialment el cost d’instal·lació de rampes, ascensors o adaptacions interiors.
Els tramita normalment l’Agència de l’Habitatge de Catalunya o l’ajuntament corresponent. Com a arquitecte, puc preparar la documentació tècnica necessària per sol·licitar-los i justificar la millora d’accessibilitat.
Com treballo les adaptacions com a arquitecte?
Quan faig una reforma o projecte d’adaptació, sempre començo amb una avaluació de l’accessibilitat existent. Analitzo recorreguts, amplades, desnivells i usos reals dels espais. Després proposo solucions que compleixin la normativa i, sobretot, que siguin còmodes i estètiques. El meu objectiu és que l’espai funcioni per a tothom, sense perdre la identitat arquitectònica del lloc.
Conclusió
Eliminar les barreres arquitectòniques no només millora l’accessibilitat, sinó que revaloritza els edificis i aporta confort a totes les persones que hi viuen o els visiten. Petites intervencions poden tenir un gran impacte en la vida quotidiana.
Si vols avaluar l’accessibilitat del teu habitatge o edifici i veure com millorar-la amb solucions senzilles, puc ajudar-te a estudiar-ne les opcions i preparar el projecte d’adaptació.
